El Pati de les tortugues és un tros de natura (amb arbres i un bassal) que representa un laboratori a cel obert en el que els alumnes de l’Escola hi fan recerca, sobretot els alumnes de biologia de batxillerat, que s’inclouen en tres línies d’estudi principals: el bassal, la vegetació i les tortugues. Aquesta última en estreta col·laboració amb el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) de Masquefa, ja que des de juny de 2003 el Pati de les tortugues és instal·lació col·laboradora del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per a la tinença i cria de tortuga mediterrània (espècie protegida i en perill d’extinció), i és el CRARC qui gestiona aquestes instal·lacions, que tenen com a principal objectiu la reproducció en captivitat d’aquesta espècie per a la seva reintroducció al seu hàbitat natural (massís del Garraf i parc natural del Montsant principalment). Ara bé, malgrat que important, la reproducció no és el principal objectiu sinó la investigació real d’alguns aspectes encara poc coneguts (proposats per Joaquim Soler i Albert Martínez-Silvestre del CRARC) o fins i tot inèdits que hem anat descobrint amb alguns treballs de recerca de batxillerat dels últims anys (veure més endavant).

A part del CRARC, estan col·laborant (o han col·laborat) en el projecte Pati de les tortugues altres institucions (diversos departaments de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Laboratoris Almirall, Oryx: la botiga de l'amant de la natura) de les que hem rebut ajudes de diferents tipus (assessorament, metodologia, subvenció...).

Com introducció a la seva història es transcriu l’article “El Pati de les tortugues” que va escriure Gerard Sagués (alumne de 2n de Batxillerat) en la revista de l’Escola, corresponent al 1r trimestre del curs 2004-2005:

“Tothom que hagi entrat alguna vegada a l’Escola Mestral s’haurà fixat que hi ha un indret conegut com a Pati de les tortugues. Aquest recinte, de perímetre tancat, però a cel obert, té un aspecte més aviat salvatge, amb una vegetació frondosa i una bassa de considerables dimensions.

Comencem per fer una mica d’història de com ha anat evolucionant. El Pati de les tortugues té una trentena d’anys, ja que va néixer amb l’actual edifici de l’escola. Originàriament hi havia poca vegetació, però amb el pas del temps s’ha anat desenvolupant cada vegada més fins assolir la respectable talla i biodiversitat de l’actualitat. Pel que fa a les tortugues, sempre n’hi ha hagut en aquest pati (d’aquí el nom). Les primeres les van aportar en Pasqual Navarro i en Josep Marí, que són precisament els que van construir un petit bassal al pati ara fa uns vint anys. Aquest bassal, però, sense cap mecanisme de circulació de l’aigua, amb els anys va esdevenir una bassa eutròfica poc agradable a la vista. L’any 2002 es va considerar la remodelació del Pati de les tortugues i el Consell Rector va encarregar el projecte a en Josep Marí, professor de biologia, que tingué la idea que aquesta tasca podia ser un projecte per treballar amb els alumnes de batxillerat de l’escola, i fer-ho com a treball de caire interdisciplinari.

A partir d’aquí, es varen començar a recopilar idees i a pensar quina podia ser la millor manera per tal que quedés el més estètic possible, sempre que s’acomplissin les condicions de caire ecològic que el mateix professor havia marcat. Amb els coneixements d’ecologia que van adquirint els alumnes al llarg dels anys que passen a l’escola, juntament amb l’ajuda de professors i personal especialitzat en la matèria, es va realitzar el disseny i la construcció d’un bassal (amb rierol incorporat) i la introducció de noves espècies vegetals en una zona del pati on abans no hi havia vegetació. Un cop el més difícil ja estava fet (disseny i construcció del bassal i rierol), les tasques d’investigació d’aquest indret, que en certa manera pot considerar-se una extensió o braç viu del laboratori de biologia, continuen i és previst que continuïn durant molts anys, ja que –segons Josep Marí- cada treball que s’hi realitza obre camí a futurs treballs de recerca i tots ells, realitzats individualment o en grup, hi van deixant la seva empremta. Així, per exemple, s’ha aconseguit un conveni de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient per a tenir fauna autòctona, concretament exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni).

Gerard Sagués Mitjana -2n Batxillerat”

                                                                             

Certament aquí es posa de manifest allò de que quan més saps, més desconeixes; any rere any s’hi han anat realitzant estudis de recerca que han obert camí a futures investigacions. Cal assenyalar també que tots els alumnes que realitzen treballs de recerca relacionats amb el Pati de les tortugues, independentment del seu tema d’estudi, participen en totes les tasques pràctiques, tant del mateix pati (observacions del comportament dels animals, manteniment del bassal, presa de mesures diverses, treure/posar plantes, detecció d’ous,...), com al laboratori (muntatges amb aquaris, terraris i incubadores, buidatge de dades, observacions amb microscopis i lupes binoculars, registre fotogràfic d’esdeveniments...) o les sortides (CRARC, Facultat de Biologia, Jardí Botànic, hivernacles, a la muntanya...). De totes aquestes activitats es farà un seguiment (ajudat amb fotografies) i opcionalment es presentarà, com annex, en cadascun dels treballs de recerca. A continuació es citen els títols dels treballs que s’han realitzat al pati els últims anys, acompanyats d’una breu descripció i del nom dels autors.

·      Curs 2002-2003 (Fase I)

o  El Pati de les tortugues. Treball de recerca interdisciplinari, realitzat per 4 alumnes, en el que hi ha una part comuna (Disseny i construcció del bassal i rierol) i una d’específica per cada alumne: hidrogeològica (Isaac Lleixà), vegetació aquàtica (Núria Pedrola), vegetació terrestre (Cristina Martí) i fauna (Gerard Castro).

·      Curs 2003-2004 (Fase II)

o  El Pati de les tortugues com a ecosistema (Ferran Hernández). Treball de recerca en el que s’estudia la xarxa tròfica del pati i es discuteix el seu equilibri i viabilitat.

o  Les tortugues del pati de l’escola (Brais Martínez). Treball de recerca que estudia les tortugues que han passat per aquest indret i els possibles canvis que s’han de realitzar per a que el Departament de Medi Ambient doni el vist-i-plau per a tenir-hi tortugues autòctones protegides (Testudo hermanni).

o  Anàlisis d’aigües (Xavier Berruga). Treball de recerca encaminat a determinar les característiques químiques de l’aigua del bassal i poder-la catalogar, tot comparant-la amb anàlisis realitzats en diversos indrets d’aigües continentals naturals (llacs, embassaments, rierols).

·      Curs 2004-2005 (Fase III) (A partir d'aquesta fase es presenten en PDF els treballs íntegres i/o els pòsters resums dels treballs de recerca)

o  Microclimes al Pati de les tortugues (Gerard Sagués). Aquest treball es basa en la utilització de sensors per a la realització de mesures microclimàtiques. S’ha dedicat especial esforç als gradients verticals, tant a l’aigua (termoclina) com a terra (hibernació de les tortugues). (Premi Baldiri Reixac) _{[ Treball | Pòster-resum ]}

·      Curs 2005-2006 (Fase IV)

o  El vol de Gea (Joan Fernández). Treball envers l’origen del vol i les seves modalitats. Inclou una part pràctica consistent en l’estudi de les espècies d’ocells que visiten el Pati de les tortugues i es construeixen i s’instal·len diverses caixes-niu. _{[ Treball | Pòster-resum ]}

o  Etologia i reproducció de la tortuga mediterrània (Alba Vendrell). Amb aquest treball de recerca es realitza un estudi dels diferents factors implicats en la reproducció de la tortuga mediterrània, del seu comportament i s’inicia un interessant estudi durant el procés d’hibernació. _{[ Treball | Pòster-resum ]}

·      Curs 2006-2007 (Fase V)

o  Hibernació i reproducció de Testudo hermanni (Laia Herrerias). En aquest treball es comproven i validen (es dedica especial esforç al calibratge d’instruments) dades iniciades en un treball anterior i s’acaba de demostrar la relació entre variacions de pes i nivell d’humitat ambient durant el procés d’hibernació. Pel que fa a l’apartat reproductiu, les millores realitzades al pati han permès trobar-hi ous per primera vegada i s’ha portat a terme la construcció d’una incubadora. (Premi CIRIT) _{[ Treball | Pòster-resum ]}

o  Autosuficiència alimentària de la tortuga mediterrània (Marta Lozano). Aquest treball de recerca va encaminat a l’estudi de les espècies vegetals que formen part de la dieta de Testudo hermanni en condicions naturals, analitzar la viabilitat de la seva introducció al pati, així com el tipus (transplantament, planter o llavor) i calendari d’aquesta introducció, per tal que les tortugues del pati no necessitin cap aportació extra d’aliment. (Premi CIRIT) _{[ Treball | Pòster-resum ]}

o  El bassal del Pati de les tortugues (Òscar Cusó). Aquest treball consisteix en un estudi ecològic global del bassal, utilitzant gran quantitat de tècniques (morfomètriques, físiques, químiques i biològiques), essent un dels principals objectius del treball arribar a un diagnòstic del seu estat ecològic, verificant l’eficàcia dels diferents aspectes que es tingueren en compte en el moment del seu disseny i construcció per part de quatre alumnes de batxillerat en la Fase I del projecte (primer treball de recerca aquí presentat, El Pati de les tortugues, Curs 2002-2003). (Premi Baldiri Reixac) _{[ Treball | Pòster-resum ]}

·      Curs 2007-2008 (Fase VI)

o  Variacions de pes durant el procés d’hibernació de Testudo hermanni (Eudald Pascual)*. Mentre dura la hibernació les tortugues no mengen ni beuen i és conegut que existeix una pèrdua de pes durant aquest procés; el que no se sabia fins els estudis realitzats a l’Escola (iniciats en treballs anteriors), és que es produeixen recuperacions de pes. Després d’analitzar a fons les dades de dos períodes complets d’hibernació a partir de l’estudi de dades dels dos últims anys al Pati de les tortugues es confirmen aquestes recuperacions en totes les tortugues. S’ha ideat un nou sistema per ajudar a interpretar els resultats obtinguts i es porta a terme una discussió atenent a les regularitats trobades i a l’escassa bibliografia existent. (Premi al Fòrum de treballs de recerca del Baix Llobregat). _{[ Treball | Pòster-resum ]}

o  Reproducció de la tortuga mediterrània a l’escola (Berta Ollé). Aquest treball representa una continuació directa d’un treball anterior en el que per primera vegada es trobaren ous al pati i també es tenia la sospita que la temperatura no era suficient per a la incubació dels ous (per això es va construir una incubadora). En el decurs d’aquest treball s’ha comprovat que la temperatura al pati és efectivament insuficient, s’ha millorat en la detecció dels ous, s’ha perfeccionat la incubadora i per primera vegada s’han obtingut cries (si bé només dues). S’ha adaptat un terrari interior i se n’ha dissenyat i construït un d’exterior per a situar al Pati de les tortugues i s’han començat estudis biomètrics i de pes de les tortugues petites (amb dos exemplars més de la mateixa edat proporcionats pel CRARC). _{[ Treball | Pòster-resum ]}

·      Curs 2008-2009 (Fase VII)

o  Optimització del sistema d’incubació artificial per a la reproducció de la tortuga mediterrània a l’Escola. (Èlia Faixó). Aquest treball s’inclou en el projecte de reproducció d’exemplars adults de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) que tenim actualment al Pati de les tortugues. En treballs anteriors ja s’havia evidenciat la necessitat d’utilitzar una incubadora, perquè la temperatura del pati es mostrava insuficient per a la correcta incubació dels ous. El curs passat es va aconseguir descendència (dues tortuguetes) per aquest sistema, amb una incubadora de calefacció per aigua. Un dels objectius d’aquest treball ha estat el d’optimitzar aquest sistema d’incubació per arribar a poder controlar en futurs treballs de recerca el sexe de les tortugues, però evitant els riscos que representen les temperatures excessives  per als embrions. L’altre objectiu principal ha estat el de portar a terme els primers estudis en tortugues nascudes a l’Escola durant el seu primer any de vida. S’ha obtingut un control tèrmic i hídric molt precís amb la nova incubadora i han nascut 4 tortugues sanes, sense duplicacions de plaques. Pel que fa als primers estudis en tortugues nascudes a l’Escola, no s’han trobat diferències apreciables entre les que no han hibernat i les que sí ho han fet, perquè aquestes últimes recuperen el pes molt ràpidament després de la hibernació. Malgrat tot, caldrà realitzar més estudis en aquest sentit i determinar també un fet sorprenent: les tortugues d’aquest any han crescut el doble de ràpid que les del curs passat (sota les mateixes condicions). _{[ Treball | Pòster-resum ]}

 o  Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània. (David Bretones)**. Aquest treball arrenca d’un dels aspectes tractats en un treball anterior referent a la datació de l’edat de les tortugues. L’objectiu inicial d’aquest treball era el d’esbrinar si es podia determinar per osteocronologia (datació mitjançant restes d’ossos) l’edat exacta d’una tortuga mediterrània (aprofitant que s’acabava de morir un exemplar molt vell durant l’ última hibernació), tenint en compte que aquest sistema per a la determinació de l’edat (el més exacte per a aquests animals) no s’havia aplicat  en exemplars de més de 20 anys, i a la nostra tortuga se li havia suposat una edat de més de 70 anys; i, en cas afirmatiu, intentar determinar quin dels mètodes d’osteocronologia resulta el més adequat. Per portar a terme aquest treball amb el nivell metodològic requerit hem necessitat la col·laboració de diversos departaments de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (Biologia Animal, Biologia Cel·lular i Ecologia) i de la Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana (Campus de Bellvitge) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. _{[ Treball | Pòster-resum ]}

 o  Adaptacions vegetals i cromatisme estacional al Pati de les tortugues (Laura Pascual).  

Podríem dir que al Pati de les tortugues hi ha tres grans blocs d’estudi: el bassal, les tortugues i la vegetació. El present treball s’emmarca en aquest últim, de la mà d’una alumna interessada en la botànica i la fotografia, disciplines que ha portat bastant més enllà (en els aspectes d’adaptacions vegetals especials i macrofotografia) del que podríem considerar un treball de batxillerat, si tenim en compte l'enfocament científic que l’acompanya en tot moment i la qualitat fotogràfica i estètica aconseguides. (Premi Baldiri Reixac 2008-2009) _{[ Treball | Pòster-resum ]}

 ·         Curs 2009-2010 (Fase VIII)

 o    Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània (II) (Alba Prieto). Aquest treball representa la segona part d’un projecte d’investigació sobre la determinació de l’edat d’una tortuga mediterrània (Testudo hermanni), iniciat en un treball de recerca anterior (David Bretones, 2009). La primera part del projecte va consistir en l’obtenció de les preparacions histològiques dels talls transversals de fèmur seguint diferents metodologies, tant les citades a la bibliografia (Castanet i Cheylan, 1979; Zug, 1991), com altres de noves. Aquestes diferents metodologies i/o tècniques histològiques i d’observació utilitzades, realitzades amb l’ajuda de la Dra. Durfort (Departament de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biologia) i de la Dra. Manzanares (Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina) s’allargaren més del previst i el David Bretones no va poder analitzar la major part del material. Aquí comença la segona fase del projecte, en la que es pretén estudiar tot aquest material, incorporar una nova tècnica (observació interferencial de Nomarski) i aprofundir en el coneixement del creixement de l’os i de la histologia òssia, per tal de decidir si aquests mètodes són realment aplicables per a la datació de la nostra tortuga i, en cas afirmatiu, determinar quina és la tècnica més adequada. Un altre objectiu és el de decidir si els mètodes dendrocronològics són aplicables a l’osteocronologia, tant pel que fa a la tècnica de recompte com en relació a la possible informació ecològica (creixement i vida de l’animal).  _{[ Treball | Pòster-resum ]}

 o    La selecció del sexe en Testudo hermanni.(Jordina Colom). Optimitzar el sistema d’incubació artificial a l’Escola va ser el principal objectiu d’un treball anterior (Èlia Faixó, 2009), en el que, a part de demostrar que es pot aconseguir un control molt precís dels paràmetres ambientals, es va descobrir l’existència d’una variació de mig grau centígrad entre la sonda tèrmica situada a nivell dels ous i la que estava a l’exterior de la caixa d’incubació (a l’interior de la incubadora). El meu treball s’ha centrat en investigar la possible rellevància d’aquesta petita variació de temperatura (aprofundint en el coneixement teòric dels mecanismes de determinació del sexe per factors ambientals); en descartar un possible mal funcionament dels sensors (realitzant un exhaustiu calibratge dels mateixos) i en portar a terme la primera selecció de sexe de tortuga mediterrània a l’Escola, seguint les recomanacions del CRARC i de la bibliografia existent. El instruments que s’han utilitzat de patró per al calibratge han estat un termòmetre de precisió BRAND i un termohigròmetre Testo 177-H1 del Servei de Camps Experimentals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. _{[ Treball | Pòster-resum ]}

D'altra banda, el rigor creixent que apliquem a la nostra metodologia de treball i l'estreta col·laboració que mantenim amb el CRARC i diversos departaments universitaris, permet utilitzar dades dels nostres treballs de recerca en publicacions científiques (és el cas, per exemple, d'un dels últims llibres de Joaquim Soler i Albert Martínez "La tortuga mediterrània a Catalunya" de l'editorial Natura, Barcelona 2005) o fins i tot articles sencers per a la seva publicació en revistes científiques especialitzades.

*L’exalumne Eudald Pascual, estudiant de 1r de Biologia, actualment està portant a terme les correccions de l’article “ Variacions de pes durant el procés d’hibernació en Testudo hermanni hermanni (Gmelin 1789)” que sortirà aviat publicat en revista científica, fruit de l’estreta col·laboració entre el CRARC i l’Escola Mestral.

**El CRARC va publicar una notícia que fa palesa la rellevància dels resultats científics aconseguits amb aquest treball de recerca:  http://www.amasquefa.com/html2/public/entitats?id=162&showContent=NOTICIES&content=18188